Introducció
Amb l'aprofundiment de la reforma de l'estructura socio-econòmica, la indústria de l'aqüicultura s'ha desenvolupat ràpidament. No obstant això, durant aquest procés, el tema de la contaminació de les aigües residuals de l'aqüicultura ha cridat l'atenció generalitzada de tots els sectors de la societat. Per tant, el dany de les aigües residuals de l'aqüicultura als productes aquàtics i al medi ambient, així com les tecnologies de tractament rellevants, són de gran importància.
Actualment, l'aqüicultura d'alta densitat-basada en estanys- és el mètode més comú. Aquest model produeix una gran quantitat d'excrements i restes de pinso, provocant una greu contaminació de l'aigua de l'aqüicultura. Aquesta qüestió s'ha convertit en una de les principals contradiccions entre el desenvolupament socio-econòmic i la protecció ecològica del medi ambient.
Si l'aigua contaminada no es pot tractar ràpidament, afectarà directament la producció i la qualitat dels productes aquàtics, i també danyarà greument el medi ambient de l'aqüicultura. Per tant, els perills de la contaminació de les aigües residuals de l'aqüicultura i les tecnologies de tractament corresponents requereixen la nostra gran atenció. És essencial millorar el nivell tècnic del tractament d'aigües residuals, millorar la qualitat dels productes aquàtics i reduir l'impacte en el medi extern, proporcionant així un suport fiable per al desenvolupament coordinat de l'economia i l'ecologia de la Xina.
Riscos de la contaminació de les aigües residuals de l'aqüicultura
1. Danys als productes aquàtics
Les tècniques d'aqüicultura endarrerides són actualment un problema destacat a la indústria aqüícola de la Xina. Alguns agricultors, a la recerca dels màxims beneficis econòmics, descuiden el tractament de les aigües residuals durant el procés de producció. Amb el pas del temps, això es tradueix en l'acumulació d'una gran quantitat de contaminants, danyant greument el medi ambient de l'aqüicultura. Això no només destrueix l'ecosistema local sinó que també amenaça la salut humana.
Per tal de reduir costos, molts agricultors alimenten cegament grans quantitats de pinso de baixa-qualitat i abusen de diversos additius com ara estabilitzadors, desinfectants i antibiòtics. Aquestes pràctiques perjudiquen greument les condicions de vida dels organismes aquàtics. A més, un gran nombre de substàncies nocives es dissolen a l'aigua, provocant una gran contaminació de l'aigua.
A més, alguns agricultors utilitzen drogues altament tòxiques per a la comoditat de la gestió diària. Aquests medicaments sovint contenen metalls pesants. Una vegada que aquests metalls pesants són absorbits pels organismes aquàtics i després consumits pels humans, s'acumulen gradualment al cos humà, i poden causar danys crònics-o fins i tot una intoxicació aguda per metalls pesants en casos greus.
Segons estudis d'experts, els metalls pesants comuns que s'acumulen en els organismes aquàtics inclouen el plom i el mercuri. Un cop aquests elements entren al cos humà, poden provocar conseqüències inesperades, que és un problema greu que mereix una atenció especial.
2. Danys al Medi Ambient
En l'aqüicultura, l'agricultura intensiva és més habitual. L'agricultura d'alta-densitat condueix a una acumulació important de residus metabòlics a l'aigua, augmentant els nivells de nitrogen i fòsfor. Això afavoreix el creixement de matèria orgànica a l'aigua i augmenta la concentració de contaminants orgànics.
Aquesta contaminació ha de ser tractada a fons; en cas contrari, l'excés de matèria orgànica consumirà l'oxigen dissolt a l'aigua. A més, l'augment de nitrogen i nitrit d'amoníac dóna suport al creixement de bacteris nocius i plàncton, provocant l'eutrofització i la degradació de la qualitat de l'aigua.
Quan aquesta aigua contaminada s'aboca al medi natural circumdant, provoca greus danys ecològics.
Tecnologies de tractament d'aigües residuals d'aqüicultura
1.Tecnologia de tractament físic
En el tractament d'aigües residuals d'aqüicultura, les tecnologies físiques tenen com a objectiu eliminar els sòlids en suspensió de les aigües residuals, reduint així la demanda bioquímica d'oxigen (DBO) tant com sigui possible. Els mètodes de tractament físic habituals inclouen la filtració i la separació d'escuma. Els avantatges més notables d'aquests mètodes són el seu baix cost i la facilitat d'operació. Tanmateix, els mètodes físics són generalment ineficaços per eliminar el nitrogen amoníac de l'aigua.
La separació d'escuma implica la formació de petites bombolles d'aire a l'aigua mitjançant l'aireació. Les substàncies-actives superficials de l'aigua s'adhereixen a aquestes bombolles i pugen a la superfície, formant una capa d'escuma. Simplement amb l'eliminació d'aquesta escuma es pot aconseguir un cert grau de purificació de l'aigua. Els experts han desenvolupat una columna de separació d'escuma millorada, que presenta un disseny d'estructura transversal-que facilita l'augment de l'escuma alhora que evita la retenció d'escuma. La mida de la bombolla es pot ajustar segons sigui necessari per optimitzar l'efecte de separació.
La filtració consisteix a fer passar aigües residuals a través d'un filtre per eliminar les partícules en suspensió. Aquest mètode és eficaç per eliminar els contaminants de metalls pesants dissolts, depenent del material de filtre utilitzat.
Tecnologia de tractament químic
Els mètodes de tractament químic de les aigües residuals d'aqüicultura inclouen principalment processos d'oxidació i electroquímics. Aquests mètodes poden aconseguir alts nivells d'eliminació de contaminants. No obstant això, un control adequat sobre el tipus i la dosi de productes químics és fonamental per evitar la contaminació secundària.
- L'oxidació utilitza agents oxidants com l'ozó o el peròxid d'hidrogen per descompondre els contaminants orgànics de l'aigua. Aquests oxidants tenen fortes propietats oxidatives, el que els fa altament efectius per purificar l'aigua contaminada.
- El tractament electroquímic consisteix a aplicar un corrent elèctric a les aigües residuals, que pot descompondre contaminants com el nitrogen i el nitrit amoníac, aconseguint així una depuració eficaç.
Tecnologia de tractament biològic
1.Procés de fangs activats
El mètode de fangs activats consisteix a airejar les aigües residuals per afavorir la supervivència i la proliferació de microorganismes aeròbics a l'aigua contaminada. Aquests microorganismes creixen i formen flocs-com els fangs que posseeixen una forta capacitat oxidativa i d'adsorció, la qual cosa permet l'eliminació eficient dels contaminants.
Els estudis d'experts han demostrat que afegir sulfat i ferro zero-valent (ZVI) pot millorar significativament el rendiment de deshidratació dels fangs activats. El rang de dosificació efectiu és de 0-30 g/L per ZVI i 0-6 g/L per a persulfat d'amoni. Quan aquestes substàncies es barregen i s'ajusten a un pH neutre, es pot maximitzar el rendiment del procés de fangs activats.
2.Tecnologia Biofilm
La tecnologia de biofilm consisteix a col·locar bio-portadors (farciments) en un filtre biològic. Els microorganismes s'adhereixen a la superfície d'aquests portadors i formen biofilms. Aquests biofilms són els responsables de la degradació dels contaminants orgànics de les aigües residuals.
La investigació mostra que col·locar el reactor de biofilm a l'aigua durant només 47 minuts pot provocar l'eliminació de fins a un 90% dels contaminants, inclòs el nitrogen d'amoníac. Després de l'ús, els portadors es poden recuperar i reutilitzar, fent de la tecnologia de biofilm una solució sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
3. Mètode de tractament ecològic
El mètode de tractament ecològic implica la configuració racional d'aiguamolls artificials i llits flotants ecològics. Les plantes d'aquests sistemes absorbeixen els contaminants orgànics de l'aigua.
Els experts també han realitzat estudis sobre aquest mètode. Per exemple, durant un experiment de germinació de llavors d'ordi, es va trobar que els desinfectants com l'etanol i el lleixiu reduïen significativament la taxa de germinació de les llavors. Tanmateix, l'ús de plantes d'ordi per tractar aigües residuals de l'aqüicultura ha mostrat bons resultats de depuració, cosa que indica el potencial dels mètodes ecològics en el tractament d'aigües residuals.
En l'era actual de ràpid desenvolupament socioeconòmic, la qualitat de vida de les persones ha millorat significativament. La indústria de l'aqüicultura no només contribueix al creixement continu de l'economia, sinó que també satisfà millor les necessitats cada cop més diverses de la població. Com a tal, les perspectives de desenvolupament de l'aqüicultura són prometedores.
Conclusió
No obstant això, cal prestar molta atenció als riscos de contaminació de l'aigua que hi ha actualment a l'aqüicultura. Els mètodes d'aqüicultura tradicionals han causat una contaminació considerable a les masses d'aigua utilitzades per a l'agricultura, cosa que va en contra de l'objectiu-de construir una societat respectuosa amb el medi ambient i que estalviï-recursos de la Xina.
Per tant, és crucial prendre's seriosament el tema de la contaminació de l'aigua a l'aqüicultura i millorar contínuament les tecnologies de tractament de l'aigua. Introduint i aplicant mètodes de tractament més avançats i innovadors, podem promoure el desenvolupament sostenible i eco-ecològic de la indústria de l'aqüicultura a la Xina i, en definitiva, maximitzar els seus beneficis socioeconòmics.